Tag Archive | Osteopatia

Ja tornem a ser aquí!

Després d’unes merescudes vacances, ja tornem a ser aquí! Amb les piles carregades i amb moltes ganes de fer bona feina i que aquesta sigui ben profitosa i d’ajuda per a qui ho vulgui i ho necessiti!

Un nou any professional, un nou curs, amb nous projectes, nous aprenentatges. Amb ganes de seguir avançant i alhora gaudir de la vida, cada minut i cada segon!

Moltes forces i molts ànims als que avui torneu a la feina!

2__15_cat

Anuncis

“Gaudia del merescut descans després de tants treballs”

M’agrada la paraula “gaudi” i en dies com avui és un bon moment per aprofitar-la. Si busquem al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans la paraula “gaudi”, ens diu “acció de gaudir”, i si busquem “gaudir”: ens dirigeix a “fruir” i mostra un exemple ben adequat: “Gaudia del merescut descans després de tants treballs”. I és que després d’un any de treball i satisfacció de feina ben feta, ens mereixem un bon descans i desconnexió de la feina que tant ens agrada. Sempre dic: “m’encanta la meva feina”, gaudeixo de cada pacient, de cada cas, de cada resolució. De vegades no és possible el final que voldríem, però sempre és un aprenentatge del qual també hauríem de gaudir, perquè en una pròxima situació semblant, segur que en trobarem una millor solució.

I ara toca gaudir del descans, la platja, la muntanya, un bon dinar, estones en bona companyia, demà amb bons amics, passat en família propera o més llunyana. I alguna estona de soledat, escoltant el silenci, llegint un bon llibre i mirant endavant.

Moltes gràcies a tots els que m’acompanyeu en aquest viatge!!! Gaudiu també del vostre merescut descans!!! I els qui no pugueu fer vacances en aquestes dates, gaudiu dels petits moments de cada dia!!

Fins el 29 d’agost!!!

Per què tractar els infants amb osteopatia?

images

Els nens poden patir disfuncions que els fan sentir incòmodes des del mateix naixement i, fins i tot, dins l’úter matern. Són tensions als teixits que ens formen, als músculs, però també a les articulacions, les fàscies, el teixit nerviós, etc. L’osteopatia pot ajudar a tractar aquestes incomoditats, que sovint no sabem entendre.

Aquests infants normalment es troben neguitosos i sovint irritables, no descansen bé, poden tenir dificultats per a la lactància materna i molt probablement tindran còlics. Quan són més grans poden patir otitis i disfuncions respiratòries de forma freqüent. També poden ser nens amb dificultats per a mantenir l’atenció i concentració.

Durant l’embaràs, tot el que li passa a la mare afecta el nadó, tant a nivell físic, com ara mal d’esquena o ciàtica, com qualsevol altra malaltia, ja que aquestes incomoditats són transmeses al fetus. No hem d’oblidar l’aspecte emocional: entre d’altres, les situacions d’estrès, siguin per la raó que siguin. És més probable que una mare que ha tingut situacions d’estrès intenses durant l’embaràs tingui un nen més neguitós o irritable.

Durant el part i naixement el nadó pateix un gran estrès, ja que rep pressions en tot el seu cos. L’estrès ve provocat per les contraccions uterines de la mare, però també a causa del pas pel canal del part. Tot i això, és molt important que aquest procés sigui així; d’aquesta manera la seva petita estructura acaba de prendre forma i, per exemple, la columna vertebral i el crani es modelen.

De vegades, i especialment quan el part ha estat molt llarg i difícil o ha estat necessari intervenir-hi amb fòrceps o altres instruments, aquestes pressions no són ben acceptades pel petit cos del nadó i no poden resoldre’s de forma espontània durant els dies posteriors al naixement. En aquests casos, l’osteopatia els ajudarà a que se solucionin de forma més efectiva.

L’osteopatia està especialment indicada en nadons i infants perquè estan en una etapa de la vida en la qual el cos es desenvolupa de forma extraordinària, amb grans canvis anatòmics, fisiològics i psicològics. Un gran camp d’actuació de l’osteopatia en pediatria és la prevenció, però també la resolució d’algunes alteracions o malalties típiques dels infants. En qualsevol cas, l’osteopatia és un complement i una ajuda a la medicina convencional.

Què es pot tractar amb l’osteopatia en pediatria?

En el nadó: alteracions en la lactància i deglució; còlics, regurgitacions i vòmits; irritabilitat, alteracions del son, hiperactivitat.

Cal tenir també en compte les alteracions en el desenvolupament psicomotriu, que poden dificultar el fet de mantenir-se assegut, el gateig i, més tard, el caminar.

En l’infant: nens que pateixen infeccions de forma repetitiva, com otitis, bronquitis; altres infeccions respiratòries, com asma, al·lèrgies i sinusitis; alteracions i deformitats de la columna vertebral, com la cifosi, la hiperlordosi, l’escoliosi i altres asimetries posturals; també alteracions com les maloclusions dentals, acompanyant en aquests casos el tractament d’ortodòncia.

No podem oblidar que avui en dia alguns nens pateixen situacions d’estrès igual que els adults, sovint causades per situacions escolars, familiars, etc. En aquests casos, l’osteopatia pot ser una manera de facilitar que l’infant estigui més tranquil i equilibrat per enfrontar-se o adaptar-se de forma més òptima a aquestes situacions o aspectes de la vida.

http://www.osteohospitalet.com

Com pot ajudar l’osteopatia abans, durant i després de l’embaràs?

panxa_embarassada31

La osteopatia pot acompanyar la dona des d’abans de quedar-se embarassada i així facilitar la concepció. L’objectiu és aconseguir que la dona, el seu cos i el seu úter o matriu siguin el medi idoni per acollir el futur bebè. Treballarem l’elasticitat i llibertat de la pelvis, la columna vertebral i també la resta del cos per a que funcionin en total harmonia.

Un cop la dona està embarassada podem ajudar en dues vessants, una més mecànica, facilitant l’adaptació del cos als canvis físics que aniran apareixent durant tot el procés. I una part més emocional i psicològica, tenint en compte l’estrès que pot suposar la gestació, el part i el futur naixement del seu fill. Aquesta vessant més emocional la treballarem normalitzant el sistema nerviós autònom, que és el que controla les funcions involuntàries del nostre organisme.

Les tècniques que utilitzem sempre són totalment segures per la mare i pel nadó. En cap cas causen dolor, tot al contrari, són tècniques suaus i agradables, que acostumen a relaxar les tensions i incomoditats habituals provocades per la panxa que va creixent, i de forma bastant immediata i mantinguda en el temps.

A nivell mecànic i físic podem incidir, per exemple, en la llibertat de creixement de l’úter, que es farà espai dins l’abdomen, i que com a conseqüència pot provocar alteracions digestives o intestinals. També actuarem en les sobrecàrregues que poden aparèixer a l’esquena per l’augment de pes, o la típica ciàtica, agreujada per una excés de sol·licitació de les articulacions de la pelvis. Alhora serà molt important la llibertat del diafragma, que és el múscul amb el que respirem, tant per adaptar-lo a l’estirament a que estarà sotmès causat per l’augment de volum de l’abdomen, com per millorar l’expansió pulmonar i respiratòria de la mare, i en conseqüència la millor oxigenació del bebè.

Per altra banda, sabíeu que la cesària té molts més riscos que un part normal? Una cesària és una intervenció quirúrgica de primer nivell i per tant pot comportar més inconvenients, tant per a la mare com per al nadó. Sempre i quan la cesària no sigui necessària per raons mèdiques, serà recomanable el part per via vaginal. És per aquesta raó, que al final de l’embaràs incidirem en la llibertat de la pelvis i la relaxació del sòl pelvià i perineu per a facilitar el part normal.

Les visites en condicions normals es fan cada dos mesos. En el cas de que hi hagi alguna afectació concreta es pot escurçar la freqüència dels tractaments amb l’objectiu de tenir el millor embaràs possible.

Finalment, un cop ja tenim el nostre petit amb nosaltres, la osteopatia ens pot ajudar tornar a la normalitat prèvia. Podem treballar sobre el retorn de totes les estructures al seu lloc, imagineu que de la panxa enorme, de cop traiem el que hi ha dins, i l’úter, els intestins, el diafragma queden flotant i fora de lloc. En condicions normals tot ha de tornar al seu lloc per si mateix, l’osteòpata ho afavorirà i evitarà que quelcom quedi fora de lloc i ens pugui incomodar, per exemple amb estrenyiment o mal d’esquena. Evidentment també podem treballar sobre el mal d’esquena provocat per posicions estranyes per donar el pit o agafar el nostre petit. I no oblidem les afectacions que poden aparèixer després d’un part amb complicacions com els dolors perineals després de la quarantena, les incontinències urinàries i/o fecals, el dolor en la recuperació de la vida sexual, etc.

Si en teniu qualsevol dubte, podeu consultar-ho!

Osteopatia i odontologia (i II)

ATM, mandíbula, columna vertebralLa pregunta seria, en quin aspecte pot intervenir l’osteòpata en la feina del dentista o odontòleg? Doncs bé, en diversos aspectes. Generalment, farem un acompanyament dels canvis que provoca la feina del dentista. En una ortodòncia, però també en la col·locació d’uns implants, o bé alliberant el bruxista, que pressiona les dents a les nits mentre dorm, però de vegades també durant el dia, a la feina davant de l’ordinador, per exemple. En l’últim cas i si no és gaire marcat, hi podrem ajudar de forma bastant efectiva, fins i tot estalviant-nos la col·locació de la fèrula de descàrrega.

Podem dir que preparem el cos per a que accepti els canvis que provoca el dentista de la millor manera i evitant o disminuint alguns dels efectes secundaris. Com sempre en una consulta d’osteopatia, hem d’observar i tenir en compte tot el cos, i per tant segurament haurem de planificar un tractament que faci un abordatge més local, però sense oblidar proporcionar un equilibri amb la resta del cos.

Per exemple, haurem de treballar de forma més específica sobre els ossos de la cara i el crani, i tots els musculets, lligaments i altres estructures de la zona, facilitant l’adaptació de la ortodòncia o l’implant. I per altra banda, treballarem altres estructures que poden anar des de les vèrtebres cervicals altes i els seus músculs, tota la columna, el meu estimat diafragma respiratori, i fins i tot les articulacions de peus i turmells, i l’adaptació i el seu recolzament a terra). Perquè no hem oblidar, com es pot veure en l’entrada anterior, que la forma de la nostra columna i del nostre cos influeix en el posicionament de la mandíbula i les nostres dents, i al contrari. En conseqüència, si prèviament treballem sobre la columna facilitarem el treball de l’ortodoncista, i si en fem un acompanyament els canvis han de ser molt més fàcils.

També cal dir que de vegades, després d’anar al dentista ens fa mal la mandíbula per haver estat una hora o més amb la boca oberta, afegint-hi uns aparells que generen sorolls estranys a dins, a més de la tensió, que no vol dir dolor, que suposa per a alguns anar-hi (els dentistes d’avui en dia no fan mal! J). Doncs és fàcil que l’articulació de la mandíbula amb l’os temporal, situada just davant de l’oïda, ens quedi adolorida, sovint a causa de la tensió de la musculatura mastegadora o de vegades fins i tot perquè l’articulació pot sortir una mica del seu lloc. Cal dir que en aquests casos tractats de manera més o menys ràpida hi podem ajudar molt i en una estoneta reduir-ne les molèsties i alhora estalviar-nos altres molèsties com mals de cap o fins i tot vertígens.

Havia de ser una entrada curta i al final, quin rotllo!!! Els comentaris són benvinguts!!

Com una ditada en un ninot de plastilina!

pingu plastilinaTenia pendent una entrada, un aspecte potser una mica complicat d’entendre… Com un cop, caiguda, traumatisme, pot quedar imprès en el nostre cos, i si no el tractem adequadament ens pot donar problemes a curt o llarg termini.

Sempre dic als meus pacients que en un percentatge molt elevat som aigua, podríem dir que entre 65-75% en l’adult. Llavors, els ossos també tenen una gran quantitat d’aigua, per tant no són durs quan són vius. Tenen capacitat plàstica, vol dir que es poden deformar, com un ninot de plastilina, que aixafem amb un dit i hi queda senyalada la nostra empremta. Doncs una bona patacada sobre un os, vindria a ser el mateix, la nostra ditada en una bola de pasta, que si no tornem a remenar, quedarà marcada, i com la plastilina al cap dels anys s’anirà ressecant.

Ossos com els del crani o el sacre mantenen especialment aquesta memòria. La zona del cop, generalment, es tornarà densa, les fibres que el formen s’agruparan i reestructuraran la matriu òssia. Podríem dir que l’os es tornarà més dur com a resposta al cop. Ho podríem imaginar com un vidre de cotxe que rep un cop i queda tot esquerdat sense arribar a trencar-se.

Una altra forma de que un traumatisme quedi imprès al cos seria en forma d’espasme. Per exemple després d’una fuetada cervical, en un accident de trànsit o caiguda de cap a terra. El propi cos, com a resposta, fa una mena de contracció general que afecta tots els teixits del nostre organisme, l’os, el múscul, la fàscia, les meninges, que suporten el sistema nerviós central, el propi sistema nerviós, etc. Jo dic que és com si tot el que hi ha dintre la pell es remogués. Sense arribar a provocar cap lesió real o que es pugui observar en una radiografia o ressonància, aquest espasme pot generar alteracions i si el nostre organisme no té prou força per revertir-ho, pot aparèixer en forma de dolor o patologia en algun moment de la nostra vida.

I la pregunta seria, com hi pot ajudar l’osteopatia? Doncs la idea principal és buscar on ha quedat marcat aquest impacte, per així intentar alliberar les estructures i teixits implicats, sempre amb tècniques manuals no agressives ni perilloses en cap cas.

La importància de resoldre els traumatismes.

Imatge

Recordo un cotxe que vam tenir quan jo era petita. Un dia ens van donar un cop pel darrere, no va passar res, però la porta del maleter no va tornar a ajustar mai bé, tot i dur-lo al mecànic i que hi treballés per arreglar-ho. Des de llavors, cada vegada que el marcador de velocitat arribava a uns 100 quilòmetres per hora, es començaven a sentir sorollets i grinyols diversos com si en qualsevol moment es pogués desfer en peces com un “lego” mal construït.

Recordo també alguna conversa del cotxe d’uns amics que deien que el motor del seu cotxe no era el mateix des d’un cop frontal que havien tingut uns anys enrere, tot i haver-lo dut al mecànic, és clar!

És fàcil entendre que un cotxe que ha rebut un cop fort no tornarà a funcionar com abans. Per dins es deuen desajustar les peces, potser les rodes també es desalineen, i és evident que llavors el durem a arreglar, a fer un control d’alineació de la direcció.

Aleshores també hauria de ser fàcil entendre que quan nosaltres, el nostre xassís o la nostra estructura múscul-esquelètica rep un cop, també pot desajustar-se? Doncs sí!

És per aquesta raó que com a osteòpates ens interessa conèixer els traumatismes i cops diversos de certa envergadura que el nostre xassís ha rebut al llarg de la vida. Últimament he tingut alguns pacients amb un motiu de consulta determinat, i analitzant la història clínica, apareix algun traumatisme que tot i ser antic en temps (fins i tot anys) pot estar-hi relacionat. Quan ho explico, el pacient no s’ho pot creure, però sovint quan hi va pensant, se n’adona que a partir d’aquell traumatisme el seu cos no ha funcionat del tot bé.

Què hem de fer aleshores? Descobrir on es troba la lesió resultant del cop i resoldre-la. Està clar que com menys temps faci, més fàcil serà de corregir, i com més antiga sigui la lesió, més complicat. Tot i que la disfunció sigui molt i molt antiga i puguem pensar que això ja no té solució, sovint trobem maneres d’estovar-ho i tornar a fer que aquella estructura sigui més lliure amb el temps. Això permet que el dolor vagi desapareixent i, és clar, evitar que a la llarga ens pugui donar més problemes!

Seria interessant també conèixer com un traumatisme o cop pot quedar imprès en la nostra estructura, però per no allargar-me massa i fer-me pesada ho faré en una propera entrada! Fins aviat!