Els nens poden patir disfuncions que els fan sentir incòmodes des del mateix naixement i, fins i tot, dins l’úter matern. Són tensions als teixits que ens formen, als músculs, però també a les articulacions, les fàscies, el teixit nerviós, etc. L’osteopatia pot ajudar a tractar aquestes incomoditats, que sovint no sabem entendre.
Aquests infants normalment es troben neguitosos i sovint irritables, no descansen bé, poden tenir dificultats per a la lactància materna i molt probablement tindran còlics. Quan són més grans poden patir otitis i disfuncions respiratòries de forma freqüent. També poden ser nens amb dificultats per a mantenir l’atenció i concentració.
Durant l’embaràs, tot el que li passa a la mare afecta el nadó, tant a nivell físic, com ara mal d’esquena o ciàtica, com qualsevol altra malaltia, ja que aquestes incomoditats són transmeses al fetus. No hem d’oblidar l’aspecte emocional: entre d’altres, les situacions d’estrès, siguin per la raó que siguin. És més probable que una mare que ha tingut situacions d’estrès intenses durant l’embaràs tingui un nen més neguitós o irritable.
Durant el part i naixement el nadó pateix un gran estrès, ja que rep pressions en tot el seu cos. L’estrès ve provocat per les contraccions uterines de la mare, però també a causa del pas pel canal del part. Tot i això, és molt important que aquest procés sigui així; d’aquesta manera la seva petita estructura acaba de prendre forma i, per exemple, la columna vertebral i el crani es modelen.
De vegades, i especialment quan el part ha estat molt llarg i difícil o ha estat necessari intervenir-hi amb fòrceps o altres instruments, aquestes pressions no són ben acceptades pel petit cos del nadó i no poden resoldre’s de forma espontània durant els dies posteriors al naixement. En aquests casos, l’osteopatia els ajudarà a que se solucionin de forma més efectiva.
L’osteopatia està especialment indicada en nadons i infants perquè estan en una etapa de la vida en la qual el cos es desenvolupa de forma extraordinària, amb grans canvis anatòmics, fisiològics i psicològics. Un gran camp d’actuació de l’osteopatia en pediatria és la prevenció, però també la resolució d’algunes alteracions o malalties típiques dels infants. En qualsevol cas, l’osteopatia és un complement i una ajuda a la medicina convencional.
Què es pot tractar amb l’osteopatia en pediatria?
En el nadó: alteracions en la lactància i deglució; còlics, regurgitacions i vòmits; irritabilitat, alteracions del son, hiperactivitat.
Cal tenir també en compte les alteracions en el desenvolupament psicomotriu, que poden dificultar el fet de mantenir-se assegut, el gateig i, més tard, el caminar.
En l’infant: nens que pateixen infeccions de forma repetitiva, com otitis, bronquitis; altres infeccions respiratòries, com asma, al·lèrgies i sinusitis; alteracions i deformitats de la columna vertebral, com la cifosi, la hiperlordosi, l’escoliosi i altres asimetries posturals; també alteracions com les maloclusions dentals, acompanyant en aquests casos el tractament d’ortodòncia.
No podem oblidar que avui en dia alguns nens pateixen situacions d’estrès igual que els adults, sovint causades per situacions escolars, familiars, etc. En aquests casos, l’osteopatia pot ser una manera de facilitar que l’infant estigui més tranquil i equilibrat per enfrontar-se o adaptar-se de forma més òptima a aquestes situacions o aspectes de la vida.
Nocions d'Osteopatia per a Pacients 