La importància de resoldre els traumatismes.

Imatge

Recordo un cotxe que vam tenir quan jo era petita. Un dia ens van donar un cop pel darrere, no va passar res, però la porta del maleter no va tornar a ajustar mai bé, tot i dur-lo al mecànic i que hi treballés per arreglar-ho. Des de llavors, cada vegada que el marcador de velocitat arribava a uns 100 quilòmetres per hora, es començaven a sentir sorollets i grinyols diversos com si en qualsevol moment es pogués desfer en peces com un “lego” mal construït.

Recordo també alguna conversa del cotxe d’uns amics que deien que el motor del seu cotxe no era el mateix des d’un cop frontal que havien tingut uns anys enrere, tot i haver-lo dut al mecànic, és clar!

És fàcil entendre que un cotxe que ha rebut un cop fort no tornarà a funcionar com abans. Per dins es deuen desajustar les peces, potser les rodes també es desalineen, i és evident que llavors el durem a arreglar, a fer un control d’alineació de la direcció.

Aleshores també hauria de ser fàcil entendre que quan nosaltres, el nostre xassís o la nostra estructura múscul-esquelètica rep un cop, també pot desajustar-se? Doncs sí!

És per aquesta raó que com a osteòpates ens interessa conèixer els traumatismes i cops diversos de certa envergadura que el nostre xassís ha rebut al llarg de la vida. Últimament he tingut alguns pacients amb un motiu de consulta determinat, i analitzant la història clínica, apareix algun traumatisme que tot i ser antic en temps (fins i tot anys) pot estar-hi relacionat. Quan ho explico, el pacient no s’ho pot creure, però sovint quan hi va pensant, se n’adona que a partir d’aquell traumatisme el seu cos no ha funcionat del tot bé.

Què hem de fer aleshores? Descobrir on es troba la lesió resultant del cop i resoldre-la. Està clar que com menys temps faci, més fàcil serà de corregir, i com més antiga sigui la lesió, més complicat. Tot i que la disfunció sigui molt i molt antiga i puguem pensar que això ja no té solució, sovint trobem maneres d’estovar-ho i tornar a fer que aquella estructura sigui més lliure amb el temps. Això permet que el dolor vagi desapareixent i, és clar, evitar que a la llarga ens pugui donar més problemes!

Seria interessant també conèixer com un traumatisme o cop pot quedar imprès en la nostra estructura, però per no allargar-me massa i fer-me pesada ho faré en una propera entrada! Fins aviat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s