Archive | gener 2013

Com una ditada en un ninot de plastilina!

pingu plastilinaTenia pendent una entrada, un aspecte potser una mica complicat d’entendre… Com un cop, caiguda, traumatisme, pot quedar imprès en el nostre cos, i si no el tractem adequadament ens pot donar problemes a curt o llarg termini.

Sempre dic als meus pacients que en un percentatge molt elevat som aigua, podríem dir que entre 65-75% en l’adult. Llavors, els ossos també tenen una gran quantitat d’aigua, per tant no són durs quan són vius. Tenen capacitat plàstica, vol dir que es poden deformar, com un ninot de plastilina, que aixafem amb un dit i hi queda senyalada la nostra empremta. Doncs una bona patacada sobre un os, vindria a ser el mateix, la nostra ditada en una bola de pasta, que si no tornem a remenar, quedarà marcada, i com la plastilina al cap dels anys s’anirà ressecant.

Ossos com els del crani o el sacre mantenen especialment aquesta memòria. La zona del cop, generalment, es tornarà densa, les fibres que el formen s’agruparan i reestructuraran la matriu òssia. Podríem dir que l’os es tornarà més dur com a resposta al cop. Ho podríem imaginar com un vidre de cotxe que rep un cop i queda tot esquerdat sense arribar a trencar-se.

Una altra forma de que un traumatisme quedi imprès al cos seria en forma d’espasme. Per exemple després d’una fuetada cervical, en un accident de trànsit o caiguda de cap a terra. El propi cos, com a resposta, fa una mena de contracció general que afecta tots els teixits del nostre organisme, l’os, el múscul, la fàscia, les meninges, que suporten el sistema nerviós central, el propi sistema nerviós, etc. Jo dic que és com si tot el que hi ha dintre la pell es remogués. Sense arribar a provocar cap lesió real o que es pugui observar en una radiografia o ressonància, aquest espasme pot generar alteracions i si el nostre organisme no té prou força per revertir-ho, pot aparèixer en forma de dolor o patologia en algun moment de la nostra vida.

I la pregunta seria, com hi pot ajudar l’osteopatia? Doncs la idea principal és buscar on ha quedat marcat aquest impacte, per així intentar alliberar les estructures i teixits implicats, sempre amb tècniques manuals no agressives ni perilloses en cap cas.

Anuncis

La importància de resoldre els traumatismes.

Imatge

Recordo un cotxe que vam tenir quan jo era petita. Un dia ens van donar un cop pel darrere, no va passar res, però la porta del maleter no va tornar a ajustar mai bé, tot i dur-lo al mecànic i que hi treballés per arreglar-ho. Des de llavors, cada vegada que el marcador de velocitat arribava a uns 100 quilòmetres per hora, es començaven a sentir sorollets i grinyols diversos com si en qualsevol moment es pogués desfer en peces com un “lego” mal construït.

Recordo també alguna conversa del cotxe d’uns amics que deien que el motor del seu cotxe no era el mateix des d’un cop frontal que havien tingut uns anys enrere, tot i haver-lo dut al mecànic, és clar!

És fàcil entendre que un cotxe que ha rebut un cop fort no tornarà a funcionar com abans. Per dins es deuen desajustar les peces, potser les rodes també es desalineen, i és evident que llavors el durem a arreglar, a fer un control d’alineació de la direcció.

Aleshores també hauria de ser fàcil entendre que quan nosaltres, el nostre xassís o la nostra estructura múscul-esquelètica rep un cop, també pot desajustar-se? Doncs sí!

És per aquesta raó que com a osteòpates ens interessa conèixer els traumatismes i cops diversos de certa envergadura que el nostre xassís ha rebut al llarg de la vida. Últimament he tingut alguns pacients amb un motiu de consulta determinat, i analitzant la història clínica, apareix algun traumatisme que tot i ser antic en temps (fins i tot anys) pot estar-hi relacionat. Quan ho explico, el pacient no s’ho pot creure, però sovint quan hi va pensant, se n’adona que a partir d’aquell traumatisme el seu cos no ha funcionat del tot bé.

Què hem de fer aleshores? Descobrir on es troba la lesió resultant del cop i resoldre-la. Està clar que com menys temps faci, més fàcil serà de corregir, i com més antiga sigui la lesió, més complicat. Tot i que la disfunció sigui molt i molt antiga i puguem pensar que això ja no té solució, sovint trobem maneres d’estovar-ho i tornar a fer que aquella estructura sigui més lliure amb el temps. Això permet que el dolor vagi desapareixent i, és clar, evitar que a la llarga ens pugui donar més problemes!

Seria interessant també conèixer com un traumatisme o cop pot quedar imprès en la nostra estructura, però per no allargar-me massa i fer-me pesada ho faré en una propera entrada! Fins aviat!

Consulta estrenada! Avui ha estat un dia important!

Bona nit a tots!foto

Primer de tot, us volia desitjar molt feliç 2013, aquest ha de ser un bon any per a tots!!

I per continuar, només dir que avui he inaugurat oficialment la nova consulta! Ha estat el primer dia de feina complert aquí i ha estat genial!

Moltes gràcies a tots els que m’acompanyeu, pacients, companys, amics, família, sense vosaltres no hagués estat possible!

Fins aviat!