Les famoses hèrnies discals…

El tema de les hèrnies discals és molt complex. Tècnicament, una hèrnia és la sortida del nucli polpós d’un disc intervertebral a través d’una fissura o ruptura del seu anell fibrós.

De forma més planera, podríem dir que el disc que hi ha entre les vèrtebres seria com la funda d’un coixinet, i aquest està ple d’una gelatina que li dóna gruix, fent d’amortidor per a que els ossos no es freguin entre ells. Quan es fa un hèrnia la “funda del coixinet” s’esquerda i la gelatina surt. El problema és que de vegades aquesta “gelatina” de forma més o menys directa pot arribar a tocar alguna arrel nerviosa i llavors és quan apareixen els símptomes, que poden ser molt diversos. Segons el nivell vertebral on estigui localitzada la hèrnia apareixerà dolor en una zona o altra.

El més freqüent és que les hèrnies se situïn entre les vèrtebres cervicals o lumbars, per tant originen dolor als braços o cames, és el que anomenem dolors irradiats. A més pot ser que el dolor es localitzi més o menys proper a la zona de la lesió, bé per la contracció muscular protectora, però evidentment també per la irritació de les branquetes dels nervis que donen sensibilitat a les proximitats de la lesió.

Tot sovint algú que pateix el famós “lumbago”, ben dit lumbàlgia, i que simplement significa dolor lumbar i pot ser causat per moltes raons, va al metge i després de prendre molts antiinflamatoris que no resolen el problema…, l’envien a fer una ressonància magnètica i apareix la hèrnia, a la qual se li dóna la culpa de tot el problema, tot i que potser no ho és… No en tinc dades al davant (ho podria buscar… seria interessant!), però és fàcil trobar hèrnies cervicals o lumbars en proves d’imatge d’individus que mai han tingut cap mena de dolor en relació.

L’existència de la hèrnia o no, potser és el menys important, el que ens interessa és l’existència del símptoma i les característiques que refereix la persona que consulta. A partir d’aquí podem investigar i intentar descartar si l’arrel nerviosa propera està implicada o no. Si és així hem d’intentar donar espai a la zona de compressió, donar mobilitat a l’articulació, estirar músculs, destensar lligaments, alliberar membranes, i així promoure el drenatge arterial, venós i limfàtic, en conseqüència afavorir la nutrició dels nervis afectats per a que deixin d’enviar senyals de dolor. No entro en si els osteòpates (que de vegades algú pensa que som com un mena de Déu amb bata de metge) podem ajudar a fer reabsorbir el nucli polpós a dins el seu espai, no dic ni que sí ni que no, hauria d’investigar-hi una mica i ho hauríem de tractar en un altre post…

Doncs bé, un cop resolt el problema, haurem de cuidar aquesta zona, sempre s’ha d’avisar els personatges valents que decideixen carregar mobles just després de venir a la consulta. En conclusió un cop resolt el dolor, tant hi fa si a la ressonància hi surt una hèrnia o no? Què en penseu?

Per què em fa mal el braç i em toques l’esquena?

De tant en tant algun pacient fa aquesta pregunta, la majoria ho penseu i me n’adono amb la cara que poseu, així que és una qüestió que us explico sovint. Doncs bé, ja sabeu que en el cos tot està unit. Molt freqüentment un dolor al colze està ocasionat per un problema que ve de l’esquena, sigui d’un múscul que baixa de l’espatlla, sigui un nervi que surt d’entre les vèrtebres cervicals.

Imaginem-nos un dolor al colze, el típic diagnòstic mèdic d’epicondilitis o també conegut com a colze de tenista. És feina nostra saber d’on prové un dolor, pot tenir un origen muscular, els tendons de l’avantbraç tiben més del compte i fa mal a la inserció a l’os, o bé pot ser el nervi radial (dóna la sensibilitat a la zona externa del colze) que està comprimit a l’espai entre clavícula i escàpula (l’omoplat com algú coneix millor), o l’arrel nerviosa de la zona concreta del colze “aixafada” a la sortida entre vèrtebres.

Així doncs en el primer cas, hem d’esbrinar perquè els músculs de l’avantbraç tiben més del compte, si realment jugues a tenis i no agafes bé la raqueta, aquests músculs se sobrecarreguen, o bé qui es passa el dia treballant amb el ratolí de l’ordinador, també una disfunció en alguna articulació del mateix colze, l’espatlla, la mà…

En els altres dos casos hem de diferenciar què està passant en cada espai, si hi ha quelcom que toca l’arrel nerviosa a la seva sortida del canal vertebral, i saber què pot ser aquest “quelcom”? I en l’espai entre clavícula i escàpula, si el que aixafa el nervi és un múscul determinat o la primera costella més alta del compte fent reduir l’espai de pas del nervi…

Si entenem això, és fàcil adonar-nos que hem d’anar a alliberar aquella articulació, destensar aquell múscul, donar espai on no n’hi ha, aconseguint resoldre l’origen del problema. Però quan realment som efectius i aconseguim resoldre el motiu de consulta, és quan encara anem més enllà i ens preguntem perquè una articulació s’ha bloquejat o un múscul s’ha tensat més del compte. Per aquesta raó observem tot el cos, com es mou, com funciona la persona que tenim al davant, per així saber què està fallant i poder resoldre-ho. Així doncs, potser en algun moment us queixareu d’un dolor al braç i el primer que l’osteòpata anirà a fer és alliberar la sacroilíaca contrària!

(La sacroilíaca és l’articulació que hi ha entre el sacre, que és l’os més gros al final de la columna vertebral, i l’ilíac, que és on s’articula el fèmur. És una articulació amb molt poqueta mobilitat real, però molt important per a mantenir l’equilibri en la postura, i per exemple també bàsica per a poder caminar o fer els moviments de seure i aixecar-se d’una cadira.)