Archive | Abril 2012

Diferències entre un osteòpata i un quiropràctic…

L’altre dia em demanava una pacient quina diferència hi ha entre un osteòpata i un quiropràctic, i si és compatible anar als dos professionals alhora. És difícil respondre a una pregunta així sense ser partidista, però com a osteòpata que sóc en puc dir el meu punt de vista. Us explicaré el que dic a qui m’ho pregunta:

Doncs bé, els osteòpates busquem l’origen del problema que ens consulten. La causa pot trobar-se en qualsevol estructura del nostre organisme, sigui articulació, múscul, nervi, víscera… El nostre objectiu en aquest moment és suprimir l’agent causant per a que el propi cos resolgui l’afectació que pateix. Sovint no és tant senzill, però ara no toca expandir-nos en aquest aspecte.

Els quiropràctics se centren en les “subluxacions” articulars de la columna vertebral. Diuen que una vèrtebra se surt de lloc literalment, ho diagnostiquen, de vegades amb ajuda d’imatge radiogràfica, i tracten amb tècniques d’ajust articular. No conec de primera mà com treballa un quiropràctic, però pel que m’expliquen alguns pacients que hi han anat freqüentment, sempre els manipulen les mateixes zones de forma sistemàtica, això em fa pensar que no es fixen en la individualitat de la persona i en el seu estat en el moment de la visita.

El fet de fer ajustos de forma sistemàtica, segons el meu punt de vista, porta el risc de cronificar les lesions. I és que la càpsula articular té capacitat elàstica per evitar que “els ossos se surtin de lloc”, però és com una goma de pollastre o una molla, que si estem estirant-la constantment, finalment cedirà i perdrà aquesta propietat. Em fa l’efecte que no ressolen el problema, l’alliberen momentàniament, però està clar que si no es tracta l’origen real torna a aparèixer. Crec que és per aquesta raó que els quiropràctics fan visites continuades, i segons m’ha dit més d’un pacient si no hi vas, et renyen…

És cert que si la columna vertebral no té una adequada funcionalitat, les relacions neurològiques (entre d’altres) també es poden veure afectades, i d’aquesta manera acabar originant dolor o patologia. Si l’arrel nerviosa que surt d’entre dues vèrtebres es veu compromesa es pot alterar la funció dels músculs, la sensibilitat i també la fisiologia dels òrgans en relació. Els osteòpates també ajustem la columna vertebral, però valorem què està passant i decidim quina vèrtebra ens pot ajudar a fer un canvi a la resta del cos, amb l’objectiu de resoldre el que està passant.

Per acabar, és inevitable dir que l’iniciador de la quiropràctica va ser Daniel David Palmer, sobre el 1895. Aquest va aprendre les tècniques d’ajust d’Andrew Taylor Still i imagino que devia menysprear la resta… A Still ja el coneixeu, és el senyor que surt al centre de la meva orla d’osteopatia amb un fèmur a les mans. Em fa molta gràcia quan us l’aneu mirant, tinc l’orla en una paret al costat de la llitera, i finalment em pregunteu amb cara estranya qui és aquell. Aquest senyor és qui va pensar en crear una medicina que busqués la causa de les afeccions i tractés mitjançant la cerca de l’equilibri del cos, amb l’objectiu d’aconseguir un estat de salut òptim, en conclusió va idear els principis de la osteopatia.

Bé, des de la meva humilitat, espero haver ajudat aquells qui puguin tenir dubtes en aquests aspectes. I evidentment, no cal dir que s’accepten crítiques, constructives, si us plau! Us deixo un vídeo d’un debat que es va fer fa uns mesos a “La 2”, que precisament tracta de les diferències entre fisioteràpia, quiropràctica i osteopatia. Cliqueu aquí per veure aquest vídeo.

Anuncis

El crani respira… i totes les cèl·lules, una per una!

És cert que els ossos respiren, els del cap, però també el fèmur i cada vèrtebra, individualment i com a grup! Sabem que cada cèl·lula del nostre cos té la capacitat de respirar.

Doncs sí, imaginem-nos una petita cèl·lula, la típica rodoneta més o menys deformada que ens feien dibuixar o pintar quan anàvem a col·legi, amb un nucli a l’interior i una coberta fineta. Sabem que les cèl·lules són vives de forma individual, algunes unides en grups formant organismes i d’altres independentment. Imaginem-nos aquesta cèl·lula com una fàbrica que funciona per si sola, com neix, es nutreix, respira, i com respira? Entenem per respiració cèl·lular, l’intercanvi de gasos, oxigen que entra i diòxid de carboni que surt.

Però ara m’agradaria imaginar un moviment intrínsec de la cèl·lula com si respirés, com ho fan els pulmons, però en una petita cèl·lula. S’expandeix i es contrau, s’expandeix i es contrau, perquè és viva… En uns microscopis en que es poden observar les cèl·lules vives s’ha pogut veure com fan aquest moviment. Aleshores unim milions i milions de cèl·lules en un organisme com el cos humà, i sumem tots aquests “mini” moviments d’expansió i contracció. El resultat seria com una respiració?

Imaginem-nos el cervell format per milions de neurones i altres cèl·lules nervioses que li donen suport, molt més nombroses pel que fa a nombre i volum i que formen el sistema nerviós. El sistema nerviós central banyat en un líquid aquós que li dóna protecció entre d’altres funcions, transmet aquest moviment que descrivia, d’expansió i contracció, als ossos que l’envolten. Si a tenim en compte que quan un és os viu té un percentatge molt elevat d’aigua i per tant capacitat plàstica, és relativament fàcil d’imaginar… Així podem pensar que els ossos s’adaptaran i seguiran el moviment d’expansió i contracció del sistema nerviós.

Els osteòpates anomenem aquesta “respiració”, la respiració primària (la secundària seria la pulmonar). Li diem primària perquè cronòlogicament comença molt abans que la pulmonar, ja durant la vida fetal, pensem que prové de cada una de les cèl·lules! I si ho entenem així, és fàcil adonar-se que és prioritària a la pulmonar, sense treure-li importància en aquesta és clar!

Aleshores, quan ens quedem parats en alguna zona en concret del cos i sembla que no fem res, estem intentant que amb la nostra ajuda el propi cos reguli i activi aquesta respiració. Bé, ja n’hi ha suficient que és un tema prou dens i complex! Ja sabeu que si teniu cap dubte, només ho heu de dir!