Archive | febrer 2012

El diafragma, per què és tant important?

20120302-211553.jpg

Sobretot en una primera visita, quan el pacient no sap què faràs, li han parlat molt bé de tu… Però o bé pensen que faràs el clàssic massatge, cap per avall, amb el nas entaforat al foradet de la llitera… Us encanta!, no sé quina gràcia té ficar el cap allà si amb prou feines pots respirar! (Ja sé què em direu els companys… sí he de fer una inversió en una llitera nova, sense foradet i que no grinyoli quan puja i baixa o quan faig BA en decúbit pro…), o bé que els començaràs a fer catacrecks i catacrocks per tot arreu només entrar per la porta!
Tornem al tema, tot sovint part del problema és el diafragma, i en aquestes èpoques en què l’estrés està de moda i tenim aquesta crisi fantàstica que va de mal en pitjor dia a dia (no tinc gaires esperances, ni en les retallades de la noia dels cabells de boja, diu ma mare que es podria pagar un perruquer que l’arreglés una mica o potser ja el paga?!, ni en les reformes laborals, ni altres històries que ens volen vendre… que deixin de cobrar tots els que cobren sense fer res i estaria ràpidament arreglat!!)
El diafragma, com tots els que veniu a la consulta ja sabeu (si de vegades us ho explico per segona vegada, em mireu amb cara “d’això ja m’ho sé”), és el múscul principal amb el que respirem. S’agafa a les últimes costelles, tot al voltant del tòrax, també s’extén fins a les vèrtebres lumbars en forma de 2 pilars (com les columnes d’una catedral), i a través d’altres estructures podríem dir que les seves fibres arriben fins a nivell cervical. Us heu de fer la idea que és un múscul en forma de làmina i expansions molt àmplies, que separa la cavitat toràcica, amb predominància aèria, i la cavitat abdominal, sobretot líquida.
Pensem que sobre el diafragma hi reposa el pericardi, que conté el cor, també pensar que gràcies al diafragma s’expandeixen els pulmons. Per sota hi trobem bona part del tub digestiu, és possible que si el diafragma no fa un moviment ampli i lliure durant la respiració, que es transmeti sobre l’intestí, es pot veure alterada la seva mobilitat, de tal manera que la matèria fecal no avanci i aquesta persona tingui tendència a patir estrenyiment. Això és només a nivell de víscera, però hem de tenir en compte les interrelacións amb el sistema múscul esquelètic, articular, nerviós, amb el sistema circulatori… Sabíeu que si el diafragma no té un funcionament adequat, una bona expansió i contracció, es pot afectar el retorn venós? A través d’aquest envà muscular hi passa la vena cava, que retorna tota la sang perifèrica cap al cor, si la llum d’aquest vas o tub és disminuïda a causa d’un excés de tensió al diafragma (“s’aixafa la vena”), la tornada sanguínia serà més difícil…
Jo diria que amb aquesta parrafada que espero que hagueu entès (si no, s’accepten dubtes!), més d’un preferiria un bon treball al diafragma que posar el cap al foradet i passar-se una estona observant els defectes del parquet de la consulta…

Anuncis

Què és el que més m’agrada de ser osteòpata?

Doncs el que més m’agrada i amb el que més gaudeixo és quan tinc la sensació que alguna cosa es mou sota el tacte de les meves mans. Això significa que estàs aconseguint allò que vols, alliberes una restricció, mous una articulació, relaxes un múscul, i tot comença a funcionar millor…

Sí, la nostra feina consistiria en poques paraules en: escoltar, observar i sentir, descartar i decidir, i finalment aconseguir mobilitat allà on no n’hi ha, i el més important i que sovint més ens costa, tant a terapeutes com a pacients, esperar!! El propi cos farà la feina grossa!!

De forma més àmplia i per als que no sabeu com funciona una consulta a l’osteòpata, o per als que fa molt que vau fer la primera visita. Primer de tot, preguntem i escoltem tot el que ens explica el pacient, el que en diem el motiu de consulta, però també i súper important, tota la seva història de vida, qualsevol cosa que pugui semblar insignificant pot ser la pista principal de la investigació! Gràcies a això ens fem una idea general de com va la seva aventura de vida des de que va néixer i fins i tot de vegades abans, ho preguntem tot!! Així ens anem construint una imatge en tres dimensions de què pot estar passant, què li està originant en aquesta persona que tenim al davant i que acabem de conèixer, el problema pel qual consulta. Després anem a l’exploració, ens mirem com es mou la persona, la seva postura, l’esquena, els peus, aquella vermellor o una clapa de pell descamada, tot ens ajuda!! Descartem causes mèdiques i anem a fer els nostres tests, alguns més globals, altres més analítics, però tots amb la intenció d’aconseguir informació que ens porti a una conclusió el més propera a la realitat. Finalment, el tractament, hem de decidir on treballem, amb quin tipus de tècnica, adaptada al pacient, i amb quina intenció. Si alliberem el diafragma perquè tiba fins a la zona cervical, si manipulem un os del peu per millorar l’equilibri de la pelvis i així no faci mal la part baixa de l’esquena, de vegades coses ben estranyes, però sempre pensades i amb fonament.

I quan la pacient que consultava per sobrecàrrega cervical i estrès, que a més es queixa que fa setmanes que es desperta a les 5 de la matinada perquè té uns fogots insoportables, t’envia un mail a l’endemà i et diu: “És possible que hagi dormit tota la nit?!?! Què m’has fet?!” I la meva resposta, jo encara més sorpresa que la pacient, és “res d’especial, intentar col·locar el que estava fora de lloc i és el cos qui ha fet la resta” i és clar, no saps si acabar-te de creure que tu hi has ajudat, però inevitablement comences el dia amb un somriure i pensant “això sí que és gratificant!”