Archive | Setembre 2011

Principis de l’osteopatia

 Totes les parts del cos han d’estar integrades i han de funcionar com un tot. Els sistemes del nostre organisme han de funcionar conjuntament, si no és així, un d’ells pot arrossegar la resta a la mala funció i en conseqüència conduir cap a la patologia. Alhora, la ment, el cos i l’esperit han de relacionar-se còmodament, si un d’ells falla afectarà la resta.

L’estructura governa la funció. Quan una estructura perd les seves característiques pot afectar la funció per a la qual ha estat dissenyada. Al contrari, si quelcom no funciona correctament, l’estructura s’adaptarà per aconseguir la millor funcionalitat possible. Per tant, existeix una interrelació entre estructura i funció. En aquest sentit, podríem dir que, l’osteòpata és un arquitecte que treballa sobre l’estructura de l’organisme per ajudar-lo a aconseguir la millor funcionalitat possible.

La llei de l’artèria és suprema. Quan la circulació sanguínia funciona normalment, la malaltia no pot desenvolupar-se. Aquest principi s’ha de fer extensiu a tots els líquids de l’organisme. Per tant, podem dir que el correcte moviment dels fluïds del cos és essencial per al manteniment de la salut.L’organisme té la capacitat intrínseca de defensar-se i restaurar-se. El cos té tots els elements necessaris per “autocurar-se”. L’organisme treballa per aconseguir el millor equilibri, és el que s’anomena homeostasi. Així doncs, el millor aliat de l’osteòpata és la pròpia capacitat del cos per aconseguir l’autoregulació i l’autocuració.

Anuncis

Història de l’osteopatia

Andrew Taylor Still és el pare de l’osteopatia. A partir de la seva formació com a metge i enginyer, va concloure la importància que té una estructura corporal harmònica per aconseguir el millor estat de salut.

Després de 10 anys d’estudi i recerca, el 22 de juny de 1874 Still va fundar aquesta nova ciència. El 1892 va crear la primera escola d’osteopatia a Kirksville (EEUU).

El 1917, John Martin Littlejohn, alumne d’Still va tornar a Anglaterra i va fundar la British School of Osteopathy, a partir de la qual es va expandir l’osteopatia a la resta d’Europa.

En uns inicis, l’osteopatia es basava principalment en l’actuació sobre el sistema músculesquelètic, tot i que ja s’intuïa en els textos d’Still que podia arribar molt més enllà. W.G.Sutherland va desenvolupar un nou abordatge sobre el crani i les estructures relacionades. Jean Pierre Barral i d’altres han desenvolupat idees pròpies sobre l’osteopatia en el camp visceral, però Still ja en feia referència també.

Per començar… Què és l’osteopatia?

L’osteopatia és una medicina natural, l’objectiu de la qual és restablir el normal funcionament del cos a través del tractament de les causes originàries del dolor o la disfunció.

L’osteopatia es basa en l’observació del cos com una unitat. La seva finalitat és buscar l’equilibri i l’adequada interacció dels diversos sistemes del cos per aconseguir i mantenir el màxim estat de salut. D’aquesta forma el propi cos tindrà la capacitat de resoldre les alteracions i trastorns que ens puguin afectar.

Osteopatia significa “per la via de l’os”, per això moltes de les tècniques es realitzen sobre el sistema múscul-esquelètic.

Es poden tractar els infants amb osteopatia?

Sí, amb la osteopatia també podem ajudar els petits de casa, des de que són bebès fins a l’adolescència.

Ja durant l’embaràs i a mida que va creixent, el nostre bebè adopta posicions i rep pressions que poden ser molestes. El moment del part suposa un traumatisme per a qualsevol nadó.

De vegades els plors incontrolats són causats per la sensació d’incomoditat que té el petit. Alliberant les zones de tensió els ajudarem a sentir-se més confortables i alhora tranquils.

Les tècniques que s’utilitzen són suaus i totalment segures, i en cap cas poden fer mal a l’infant.